No hi ha vacunes per tothom?

Avui m'he assabentat que les vacunes no les pot tenir tothom.

A l'Àfrica, per exemple, un continent de població molt pobre però governants molt rics, els nens petitons com jo no tenen accés ni a medicaments ni a vacunes contra les malalties que els afecten.

Estic una mica trist i em sento entre privilegiat i egoista alhora.

Vacunes i llibertat

Jo dins la bossa heredada del Crack

Tinc molta soneta. La Bet m'ha portat a veure la Míriam, la veterinària de l'Hospital Veterinari J. Prat Morera. És simpatiquíssima i es nota que li encanten els gossos. M'ha agafat a coll i m'he sentit com a casa.

Però després m'ha fet una mica de mal perquè m'havia de posar una vacuna. La vacuna diuen que la necessito per poder anar tranquil pel carrer. Ja n'hi vaig de tranquil. La Bet em porta amunt i avall amb una bossa que he heredat del Crack. Hi estic molt bé allà dins i puc dormir mentre em moc. Més còmode impossible, no? El que sí trobo a faltar és poder relacionar-me amb altres gossos fora de la família, olorar el terra i aquestes coses que ens agrada tant fer. No puc fer vida normal fins que no tingui totes les vacunes, per aquest motiu em repeteixen que les necessito i com que tinc tantes ganes de ser un gosset gran, em portaré bé quan m'hagin de posar l'última. Em sembla que amb la que m'ha posat avui la Míriam he estat molt educat perquè només m'he queixat una mica quan m'ha clavat l'agulla de la xeringa.

La vacuna és una injecció d'un líquid que es realitza amb una xeringa. Aquest líquid em protegeix i em protegirà al llarg de la vida o durant un temps determinat. Representa que porta uns bitxets dolents en una dosi petita que fan que el meu cos fabriqui uns guerrers per lluitar-hi. Em sembla que es diuen antigossos... Ai, no; perdoneu, si fos així no m'anirien gaire bé les vacunes! Anticossos! I un cop tinc aquests guerrers ja es queden dins el meu cos i si mai els bitxets volen tornar a entrar al meu cos perquè es troben a l'ambient, ja tindré defenses perquè no m'afectin.

Estic contentíssim, com veieu. Cansat, però molt content. Que avui m'hagin injectat la segona vacuna vol dir que només me'n queda una!

Per cert, avui diuen que és el dia dels innocents i les llufes. Es fan bromes i tot ha de fer una mica de pudorina, però jo no la sento. Li preguntaré a la Bet què vol dir i us ho explicaré un altre dia. Ara toca anar a dormir, que demà quedarà menys per la tercera vacuna, que la tinc programada pel dia 11 de gener.

Llepadetes!

Bon Nadal!

Una salutació amb la poteta per desitjar-vos bon Nadal!

Avui diuen que és Nadal, ahir la nit de Nadal i demà Sant Esteve. Són dies en què la família es troba a casa o a d'altres llocs i s'estima (o alguns, ho intenten). No acabava de saber què volia dir, però la passada nit vaig parar l'orella i durant el dia avui m'he assabentat de més.

Es veu que aquests humans tenen tradicions. Són costums ancestrals, de fa molts i molts anys, que es van instaurar un dia i allà es van quedar. Estan relacionades amb fets històrics, naturals i divins (o llegendaris, depèn d'on ens trobem). Històrics perquè la història de cada país determina aquestes tradicions; naturals perquè resulta que a vegades coincideixen amb canvis d'ordre natural com una paraula estranya d'hivern i estiu... Els solsticis, ara m'ha sortit! I divins, perquè en alguns països s'hi celebra el Nadal com a dia en què va néixer un nen humà, que era fill de Déu i la Verge Maria i tenia un pare adoptiu que es deia Josep; i una cosa que no acabo de comprendre, i és que aquest nen és alhora el seu pare Déu i l'Esperit Sant (un colom blanc com jo que el dia de Pentacostes va posar unes llegües de foc sobre uns senyors que es feien dir apòstols). En Jesús (el nen que va néixer el dia 25 de desembre) no hi creuen tots els països i per això el Nadal té diferents significats arreu del món.

Visc a Catalunya (a casa ho diuen molt això, però pronunciat tot junt; la Bet m'ha explicat alguna cosa, però ja us en parlaré més endavant). Per això parlem en català i tenim algunes costums típiques quan és el dia o la nit de Nadal: caguem el Tió. És un tronc gruixut que té cara, ulls, boca i nas i porta un barret molt curiós que es diu barretina. El Tió, com tots nosaltres, té les seves necessitats i en comptes d'anar al lavabo com els humans o al carrer com jo, ho fa dins de casa i quan li dónes uns bons cops de bastó. No acabo d'entendre com pot tenir-ne ganes mentre li van clavant cops i van cantant ben alt... Vaja, jo no podria, em desconcentraria! I el més gros de tot sabeu què és? Que caga regals! Mireu si és generós, que el van bastonejant i els regala coses!

Doncs bé, fora del meu petit país, a les Espanyes i d'altres llocs més lluny d'aquí, el Tió no existeix. Tenen el Papà Noel o Santa Claus. És un senyor gran, de cabell i barba blancs i llargs arrissats, força grassonet i que va vestit de color vermell carmí i un gros cinturó negre que li aguanta la gran panxa que té. Porta un barret també vermell amb una borla blanca i un sac ple de joguines i regals.

A mi el Tió em va cagar un pot on tenir el meu pinso ben conservat. I ara ja espero veure què tocarà fer demà, que a Catalunya és festa! Se celebra Sant Esteve i sempre dinen la gran família del pare de la Bet, que té deu germans! Més que jo!

En fi, que me'n vaig a fer nonetes que les festes em deixen esgotat! Que acabeu de passar unes bones festes de Nadal!

Tinc una família nova amb humans!

Aquest sóc jo, el Floc.

Hola a tots!

Avui que estreno família, he pensat que seria interessant obrir un blog on anar-hi recollint tot el que em passa amb ella. Què us sembla?

Com haureu vist a la presentació que faig al marge dret de la pàgina (ui, que tècnic que puc arribar a ser), sóc un gos bichon maltès(o gosset, més ben dit, perquè ara mateix peso 2 quilos i 200 grams i no crec que quan sigui gran en pesi més de 4). Vaig néixer el passat 22 d'agost de 2011, o sigui que tinc gairebé 4 mesos.

Us deia que avui he tingut la sort d'anar a parar als braços d'una gent que no s'assembla a la meva. No tenen tant pèl com jo, només al cap i pels ulls. On no tenen pèl hi porten una espècie de capa que en diuen roba per amagar una pell que no té gaire pèl i que és molt fina. Encara no he gosat llepar-los-hi gaire, perquè no els conec, però sembla que ho ha de ser. Són molt grans i alts i caminen amb dues potes i prou. No sé com s'ho fan per aguantar-se així tanta estona, la veritat. Si jo ho provo caic, sempre necessito aguantar-me amb alguna cosa. Ah, i les potes que no tenen a terra tenen uns dits molt llargs que tot ho toquen. No em deixen d'acariciar. Sort que m'encanta!

Em sembla que en diuen humans d'aquesta meva família. Bé, teòricament m'ha adoptat la Bet, però no sé per quin motiu, després de passar l'estona movent-nos sense caminar cap de nosaltres, he anat a parar a una casa on hi ha molta més gent. Tres més són humans com la Bet (la Tere, el Joan i l'Ia) i els altres tres són més semblants a mi, peluts i parlen el mateix idioma que el meu. Són el Crack (un Yorkshire Terrier), amb qui hem tingut un feeling mutu des de l'inici; el Pitch (també Yorkshire Terrier), que s'ha estranyat molt en veure'm i em sembla que no em vol gaire i està gelós; i el Boss (un Border Collie), que com el Crack, ha estat molt amable i m'ha donat una bona benvinguda.

Estic molt content i em sembla que m'hi adaptaré depressa. Tinc un jardí que m'encanta i hi puc córrer molt. El problema és que a la meva nova llar hi ha moltes escales i encara no les sé ni pujar ni baixar. A veure si n'aprenc ràpid i em faig l'amo i senyor! Tot i que he sentit que no m'hi quedaré sempre ni gaire a aquest lloc. Està a Matadepera i la Bet em sembla que vol anar a viure a Terrassa. Ai, la qüestió és que encara no sé gaire què vol dir tot això, però m'hi trobo molt bé!

Com que ha estat un dia molt llarg i ple d'emocions, en el que fins i tot m'han portat al veterinari (això ja ho coneixia), ara tinc molta son i se'm tanquen els ulls. Així doncs, me'n vaig a dormir i a descansar. No abans de dir-vos que a partir d'ara us aniré explicant les meves aventures i la meva vida gossa aquí.

Moltes llepadetes carinyoses. Guau!