dilluns, 29 d’agost del 2016

Setembre i RUI a la vista

Aquests últims dies sento nervis a casa. Diuen que arriba el setembre (es un mes, els períodes de 30-31 dies en què els humans divideixen l'any) i que hi ha moltes coses a fer a més de la tornada a la feina i a l'escola.

A casa no hi ha ningú en edat escolar, però cada vegada que la tele està engegada i fan publicitat sento la frase "vuelta al cole". Potser es tracta d'anar a l'escola per mantenir l'educació, que es diu que cada cop menys n'hi ha? O potser per aprendre a anar a votar per evitar que es vagin repetint les eleccions al país veí? Crec que això últim no pot ser, perquè a Catalunya fa temps que s'ha desconnectat d'Espanya. I per materialitzar aquesta desconnexió ara es vol fer un RUI. No sé exactament què vol dir i he fet una llista del que poden significar aquestes sigles (temps enrere hauria dit lletres, però quan les lletres majúscules s'ajunten per fer una nova paraula que aparentment no té un significat, se'n diuen sigles):

  1. RUI vol dir Reunió Unionistes-Independentistes. Però em sembla estrany que havent intentat reunir-se vàries vegades sense èxit, ara es prediquin que el RUI és una novetat. El significat de RUI no encaixa amb aquestes paraules. Seria absurd, vaja.
  2. Vol dir Resposta Urgent Independentista. Potser em sembla més adient. Però això d'urgent no ho veig clar. Fa anys que estem intentant marxar d'un país i aplicar-hi urgència ara no em sembla del tot lògic, no cassa (que no pas caça, no me'n sentiríeu parlar mai d'aquesta barbàrie).
  3. Vol dir Repàs Universitari Important. El descarto totalment perquè no hi veig connexió amb l'anomenat procés.

En fi, millor que ho pregunti perquè cap opció em sembla gaire normal. Us deixo que demà no hi haurà qui em faci llevar. Bona nit!

dilluns, 22 d’agost del 2016

5 anys al món i més curiositat que mai

Sabeu què? Que avui he fet 5 anys i estic d’enhorabona i per aquest motiu he decidit tornar a escriure com feia quan era més petit. Us preguntareu perquè vaig deixar de fer-ho. La veritat és que no tinc més excusa que el fet que vaig començar l’adolescència, em vaig posar una mica tontet (ja se sap, les hormones), i amb això vaig perdre l’hàbit de fer-ho. Per complet, sí, i què? He d’advertir-vos, però, que la meva curiositat mai ha cessat en aquest temps, sinó més aviat al contrari. I és que com us he dit sempre, no em cansaré de preguntar-m’ho tot sobre aquest món a vegades tan estrany on vivim els cans i que és dominat pels meus millors amics, els humans.

Tot i que me’n moro de ganes, us faria un resum de tot el que ha passat durant l’àbsència d’aquesta finestra, però no acabaria mai i si bé és cert que sóc curiós, també sóc una mica gos. M’estic contradient amb el que pensava quan era més innocent (que deia que això de fer el gos o ser una mica gos, com a expressió, em feia una mica de ràbia). Els gossos no som uns vividors, però poc falta per a què ho arribem a ser. Almenys els que tenim de sort de tenir una bona família que ens cuida.

Per començar, tenim tot el que volem sense pagar per res: una casa, preparadíssima per viure-hi; aliment, que no ens hem de preocupar de preparar ni de servir; perruqueria a casa o fora, mitjà de transport... Ens ho fan i ens ho donen absolutament tot. Ben bé com a certs personatges dels que sempre m’he preguntat perquè segueixen existint quan hi ha molta altra gent que passa gana, i dels quals us n’he parlat sempre que he pogut perquè m’esgarrifen.

Però, i tornant a la meva espècie, la majoria de nosaltres ho tenim tot sense haver d’esforçar-nos per res, és a dir, sense treballar. Ja ho diu la frase, que el treball dignifica a l’home (i espero que a la dona, encara que se sap que en general cobra menys que l’home, qüestió que no entenc gaire; jo els veig igual), i no pas al gos.

Tot i això, treballar una mica en aquest blog no crec que em faci mal, sinó més aviat bé. Així que espero que em seguiu si us ve de gust, i sinó, doncs que quan em veieu em rasqueu una mica darrera les orelles, que m’agrada molt.